Sueño del Fevre / George R. R. Martin

Hui en dia parlar de George R. R. Martin és parlar de la sèrie de novel·les Cançó de gel i de foc, o com és més coneguda gràcies a la sèrie de televisió Joc de Trons, que és en realitat el títol de la primera de les novel·les que formen la saga.

Però George R. R. Martin és també autor de nombroses novel·les i històries curtes de fantasia i ciència ficció, com Sueño del Fevre, una novel·la de vampirs ambientada en els vapors que naveguen pel riu Mississippi en 1857.

Vaig descobrir el Sueño del Fevre gràcies a un article que parlava de llibres que, inexplicablement, no tenien encara adaptació cinematogràfica. I no puc estar més d'acord, ja que el llibre reuneix totes les qualitats per arribar a ser una gran pel·lícula. A més de la tirada de tindre darrere a l'autor de Joc de Trons amb una temàtica que mai passa de moda, com la dels vampirs, hi trobem elements i situacions força cinematogràfics, ja que el llibre descriu l'ambient decadent de les plantacions del sud dels Estats Units de l'època anterior a la guerra de Secessió i la importància comercial que va tindre el riu Mississippi i totes les ciutats dels voltants que vivien del comerç i el trasllat de passatgers, recordem que estem abans de l'expansió del ferrocarril com a principal mitjà de transport. És l'esplendor dels vaixells a vapor, amb les dificultats per a la seua construcció, les carreres que s'organitzaven entre ells, els perills dels barris portuaris, etc. Sense oblidar els relats del passat d'alguns dels vampirs que ens traslladen també a altres períodes i païssos. Un llibre força visual que sí que ha tingut ja adaptació en còmic.

Sueño del Fevre és el nom del vapor protagonista de la història, tan protagonista com qualsevol dels humans o vampirs que naveguen amb ell; i a més de les històries del riu i els vaixells, George R. R. Martin ens conta les dels vampirs, que entronquen amb les històries clàssiques de vampirisme, però introduint elements propis i originals.

A bord del Sueño del Fevre el bé lluita contra el mal. Però, on està la frontera entre el bé i el mal? Perquè, si està mal que els vampirs tracten els humans com a bestiar, perquè és menys censurable que un esser humà puga comprar-ne altre com a esclau?

En resum, un petit descobriment força recomanable. Vos deixe amb un fragment que marca el to de la història:

"Al ponerse el sol, las aguas enfangadas adquirieron un tono rojizo, un tono que se hizo más y más intenso y oscuro hasta que el Sueño del Fevre pareció avanzar sobre un río de sangre. Luego el sol se ocultó trás los árboles y las nubes y, poco a poco, la sangre fue oscureciéndose, hasta tomar el color marrón de la sangre seca, y al fin llegó al negro, negro de muerto, negro de sepultura." (Sueño del Fevre. Capítol 9)