El traje del muerto / Joe Hill

El traje del muerto és la primera novel·la de Joe Hill, fill del famós escriptor Stephen King.

Ens trobem davant d'un primer llibre sense massa pretensions, però amb un argument prou original.

Mentre el llegia no podia evitar pensar en que, salvant les distàncies, és l'equivalent a les pel·lícules d’Ed Wood en la història del cinema. La seua absoluta falta de pretensions fa d’ell una lectura imprescindible per a llibròfags sense complexes. Perquè, qui pot resistir-se a saber què li passa a un cantant de música heavy que es compra un fantasma per internet? Jo, no.

Amb aquesta proposta Joe Hill aconsegueix una cosa que d'entrada semblava difícil, marcar les distàncies amb l'obra del seu pare, tot i tindre molts elements en comú, com la passió pel terror o la importància de la música, sobretot el rock, en el desenvolupament de la història i els personatges.

Un autor a tindre en compte en el futur.

La interpretació del crim / Jed Rubenfeld

Pot un llibre ser tan ambiciós que pretenga funcionar com a novel·la policíaca, recreació històrica del Nova York de principis del segle XX i d’introducció a les teories del psicoanàlisi?

La resposta és que l’autor n’encerta dos de tres (el que no està gens malament), perquè tota la descripció del Nova York de l’època i de les teories psicoanalítiques són força interessants, però la trama policíaca és massa rebuscada, i amb un final increïble que sembla tret d’una d’aquelles pel·lícules de sèrie B on les incoherències del guió semblaven no importar-li a ningú.

Partint del fet real de l’única visita que va fer Sigmund Freud als Estats Units el 1909, acompanyat d’alguns dels seus deixebles, com en Carl Jung, i de la que no es té massa informació. L’autor monta una trama de novel·la negra on, les continues discussions envers el psiconàlisi i les descripcions del Nova York del moment; com es va construir el pont de Brooklyn, les festes de l’alta societat, el transport públic,... van guanyant en interés al que se suposava que era el punt central de la novel·la, la resolució del crim.

No sé si recomanar-vos el llibre o que passeu directament a les obres completes de Freud.

La Guerra de les Bruixes / Maite Carranza

Sota aquest nom s’agrupen “El clan de la lloba”, “El desert de gel” i “La maledicció d’Odi”, els tres llibres que conformen la trilogia de Maite Carranza.
L'autora fa una gran feina mesclant elements d’història, de la cultura popular mediterrània, de les fàbules nòrdiques i de l’imaginari col·lectiu amb els de la seua pròpia imaginació, creant així un món en el que realitat i fantasia es barregen. Però crec que el perill de tota trilogia és que alguna de les seues parts no n’estiga al nivell de la resta i per desgràcia “La maledicció d’Odi” no ho està.

Si als dos primers llibres hi havia un equilibri entre l’acció i els moments d’introspecció i de relació entre els personatges, el començament de l’últim llibre, que ens ha creat grans expectatives per tot el que portem llegit, és d’una lentitud exasperant, i l’autora vol remarcar tant els problemes i dubtes que té la protagonista adolescent per acceptar el seu destí com a reina de les bruixes que, amb totes les decisions errònies que aquest pren, acaba per convertir-la, de vegades, en un personatge odiós.

Així i tot l’últim llibre té grans moments, com el capítol del viatge en el temps, i la trilogia en conjunt és força recomanable.