A Slight Trick of the Mind és el títol amb el que originàriament es va publicar aquesta novel·la de Mitch Cullin en 2005, però que en moltes edicions posteriors, tant en anglès com en altres llengües, s’ha publicat simplement com Mr Holmes, que és el títol amb que es va estrenar en 2015 l’adaptació cinematogràfica.
La novel·la transcorre en 1947 i ens mostra un Sherlock Holmes de 93 anys retirat a una granja de Sussex. Tot i que és una novel·la curta, unes 250 pàgines, l’autor manté tres fils argumentals que van entrellaçant-se.
En el primer s’endinsa en la vida del nonagenari Holmes a la granja de Sussex, on es dedica a cuidar de les seus abelles en companyia d’una governanta, Mrs Munro, viuda d’un soldat de la Segona Guerra Mundial i del petit fill d’aquesta, Roger. Al segon se’ns conta el viatge que Holmes acaba de fer al Japó de postguerra on ha conegut el misteriós Umezaki, qui li ha demanat ajuda sobre una qüestió del passat que els afecta a tots dos. I el tercer argument té a veure amb l’últim cas del que Holmes es va ocupar abans de retirar-se i que ara intenta recordar i reescriure, ja que no està d’acord amb la versió que d’aquest cas va contar el doctor Watson. Aquesta tercera història es presenta de manera totalment independent, fins i tot a l’edició que jo he llegit, té una tipografia diferent a la de les altres històries i anem descobrint-la conforme l’escriu Holmes o quan el xicotet Roger la llig d’amagat a l’estudi.
Si algú s’apropa a aquest llibre amb la intenció de gaudir d’una bona història policíaca, de retrobar-se amb una revisitació de les històries d'Arthur Conan Doyle possiblement es decebrà. Aquest Sherlock Holmes de 93 anys, amb algunes pèrdues de memòria, ja no té les forces ni l’agilitat mental per fer-se càrrec de cap investigació, és el moment de fer balanç vital, de recordar, de plantejar-se si los coses no podrien, si no haurien, d’haver sigut d’altra manera. La nostàlgia, el pas del temps, les oportunitats perdudes,... són els temes que predominen sobre la vesant policíaca.
A mi, tot i que en principi pensava que anava a llegir una novel·la policíaca, m'ha agradat i m'ha sorprès prou, la meua recomanació és deixar-se dur per la lectura sense prejudicis ni idees preconcebudes. Per cert, la versió cinematogràfica em va semblar molt bona, tot i tindre algun que altre canvi molt substancial respecte al llibre.
