Sueño del Fevre / George R. R. Martin

Hui en dia parlar de George R. R. Martin és parlar de la sèrie de novel·les Cançó de gel i de foc, o com és més coneguda gràcies a la sèrie de televisió Joc de Trons, que és en realitat el títol de la primera de les novel·les que formen la saga.

Però George R. R. Martin és també autor de nombroses novel·les i històries curtes de fantasia i ciència ficció, com Sueño del Fevre, una novel·la de vampirs ambientada en els vapors que naveguen pel riu Mississippi en 1857.

Vaig descobrir el Sueño del Fevre gràcies a un article que parlava de llibres que, inexplicablement, no tenien encara adaptació cinematogràfica. I no puc estar més d'acord, ja que el llibre reuneix totes les qualitats per arribar a ser una gran pel·lícula. A més de la tirada de tindre darrere a l'autor de Joc de Trons amb una temàtica que mai passa de moda, com la dels vampirs, hi trobem elements i situacions força cinematogràfics, ja que el llibre descriu l'ambient decadent de les plantacions del sud dels Estats Units de l'època anterior a la guerra de Secessió i la importància comercial que va tindre el riu Mississippi i totes les ciutats dels voltants que vivien del comerç i el trasllat de passatgers, recordem que estem abans de l'expansió del ferrocarril com a principal mitjà de transport. És l'esplendor dels vaixells a vapor, amb les dificultats per a la seua construcció, les carreres que s'organitzaven entre ells, els perills dels barris portuaris, etc. Sense oblidar els relats del passat d'alguns dels vampirs que ens traslladen també a altres períodes i païssos. Un llibre força visual que sí que ha tingut ja adaptació en còmic.

Sueño del Fevre és el nom del vapor protagonista de la història, tan protagonista com qualsevol dels humans o vampirs que naveguen amb ell; i a més de les històries del riu i els vaixells, George R. R. Martin ens conta les dels vampirs, que entronquen amb les històries clàssiques de vampirisme, però introduint elements propis i originals.

A bord del Sueño del Fevre el bé lluita contra el mal. Però, on està la frontera entre el bé i el mal? Perquè, si està mal que els vampirs tracten els humans com a bestiar, perquè és menys censurable que un esser humà puga comprar-ne altre com a esclau?

En resum, un petit descobriment força recomanable. Vos deixe amb un fragment que marca el to de la història:

"Al ponerse el sol, las aguas enfangadas adquirieron un tono rojizo, un tono que se hizo más y más intenso y oscuro hasta que el Sueño del Fevre pareció avanzar sobre un río de sangre. Luego el sol se ocultó trás los árboles y las nubes y, poco a poco, la sangre fue oscureciéndose, hasta tomar el color marrón de la sangre seca, y al fin llegó al negro, negro de muerto, negro de sepultura." (Sueño del Fevre. Capítol 9)

El Fémur de Eva / Fani Grande

El Fémur de Eva és una recopilació d'alguns dels posts que al blog del mateix títol ha anat publicant els darrers anys Fani Grande, qui s'autodefineix com a presentadora de televisió, guionista, bloguera i addicta a la lectura.

Amb un post setmanal, cada divendres Fani ha reflexionat sobre l'actualitat política, l'ERO de Canal 9, la literatura, els drets humans, el (des)amor, la societat espanyola en general i la valenciana en particular, etc. Aconseguint amb ironia, agudesa i una veu pròpia, que milers de lectors llegiren els seus post i en convertiren alguns d'ells, via Twitter, en trending topic gràcies a hashtags com #GrápateElHígado, o #MeTocaLaFiga.

En Molts dels posts Fani aconsegueix trobar paral·lelismes entre situacions de l'actualitat política o de la vida quotidiana amb altres que, en principi, no tenen absolutament res a veure com en el Elogio del puerro (y del desamor) o quan compara la intervenció de Rajoy en el debat sobre l'estat de la nació de 2014 amb una escena de Las chicas de oro en Debate sobre el pesado de la nación (La famosa sèrie de televisió dels 80 Las chicas de oro, acaba convertint-se per al Fémur en un lloc mític, amb Sant Olaf i la filosofia de Rose Nylund com a màxims exponents, que inspira molts dels posts).

El perill de llibres com aquest està en que la seua vinculació amb la realitat més immediata faça que queden ràpidament desfasats i oblidats, però personalment crec que no serà el cas del llibre de Fani, a més d'haver aconseguit crear un món propi que interessa per ell mateix, cada dia va cobrant més importància la "Història de la vida quotidiana" que com ens conta la Wikipedia "La història de la vida quotidiana, o la història de la vida privada és un gènere historiogràfic de sorgiment recent que procura centrar-se en la forma de vida dels individus, més enllà dels grans esdeveniments, que habitualment són els que es presenten en la historiografia convencional. Intenta superar, doncs, la insistència en les fonts documentals de caràcter oficial."

Quan en el futur la HISTÒRIA intente explicar l'actual crisi econòmica, les retallades, la pèrdua de llibertats, la corrupció generalitzada de la vida política, etc. I la gent es pregunte, com era el dia a dia dels milions de persones que ens havíem d'enfrontar a aquestos macro problemes, hauran de buscar la resposta en llibres com el de Fani.

Això sí, sempre tenint en compte que en el futur no es produïsca l'extinció dels polumbis i per tant desaparega tot vestigi d'intel·ligència de la raça humana. #ApadrinaUnPolumbi, #PrayForPolumbis.