Acabe de rellegir l'última entrada al bloc, on em comprometia amb mi mateix a intentar fer una entrada al mes, i veig que és del 6 de desembre de 2017. En fi, no vaig a fer cap propòsit més per a 2019. Aquest post simplement serà un recopilatori de les lectures d'aquest any que està a punt d'acabar.
Enguany he llegit 39 llibres, no aplegar als 40 em sembla poc, però també és cert que n'he llegit alguns que passaven de les 700 pàgines, així que supose que per a la mitjana lectora del país no està malament.
Dels 39 llibres, 17 els he llegit en català, 16 en espanyol i 6 en anglés. 19 estan escrits per homes, 15 per dones, 1 per una persona que es nega a definir-se pel gènere (Alex Gino), els altres 4 són recopilacions d'escrits on participen homes i dones.
Vaig començar l'any amb Els valencians, des de quan són valencians? de Vicent Baydal, un assaig que em va agradar i que recomane a qualsevol que estiga interessat en la història del País Valencià, així com Clapir: el crit de la història del Grup Clapir, un conjunt d'històries recopilades per aquest grup de joves historiadors que ja s'ha dissolt, així que malauradament no continuaran les seues investigacions conjuntes, haurem d'estar atents al que fan per separat.
Vaig continuar amb La reina de las nieves de Michael Cunningham, l'autor d'un dels meus llibres, i pel·lícula, preferits Las horas. Malauradament aquest ha sigut una de les grans decepcions de l'any, de fet ara, quasi un any després de llegir-lo quasi ni el recorde (ni ganes).
Per sort el següent que em vaig llegir està en el Top 5 de l'any: Matèria de Bretanya de Carmelina Sànchez-Cutillas, un dels clàssics que tenia pendents i no m'ha decebut, la història d'una xiqueta a Altea els anys anteriors a la Guerra Civil és de les que es recorden molt de temps.
Els dos següents foren Un hijo d'Alejandro Palomas, que forma part de la trilogia Una madre, Un hijo, Un perro, tots tres molt divertits i recomanables (no sé que esperen a fer les pel·lícules perquè trobe que són molt cinematogràfics i amb alguns personatges inoblidables) i El dia que va morir David Bowie primera novel·la de Sebastià Portell, tot i que em va agradar el que tinc ganes és de veure alguna de les seues obres de teatre, que sembla que no s'han representat mai a València.
Com no podia ser d'altra manera unes quantes obres de, o sobre, Joan Fuster: la nova edició de Notes d'un desficiós a càrrec de Francesc Pérez i Moragon i Nel·lo Pellicer, El descrèdit de la realitat, El arxius de Joan Fuster, Poemes inèdits, Àlbum Fuster, d'Antoni Furió, Matar Joan Fuster (i altres històries) de Francesc Bayarri i el que més m'ha agradat Exploració de l'ombra, un dels llibres menys coneguts de Fuster, amb textos seus i unes magnífiques il·lustracions de Joan Ponç.
Un dels descobriments de l'any ha sigut Chimamanda Ngozi Adichie nigeriana que resideix als Estats Units i de qui m'he llegit ja dues novel·les Algo alrededor de tu cuello i Americanah. Tan recomanables són les seues històries nigerianes com les ambientades als Estats Units on mostra les tensions racials des del punt de vista d'una negra no americana.
I entre les decepcions: El nervio óptico de María Gainza, Tota la veritat de Núria Cadenes, Bellefleur de Joyce Carol Oates i Gatos ilustres de Doris Lessing. I això que les dues últimes autores estan entre les meues preferides i pense llegir més llibres d'elles, però aquests llibres, tot i no estar mal escrits, no m'han aplegat.
Altres que van directes al Top 5 són els tres llibres que formen la Trilogia de los tres cuerpos del xines Cixin liu: El problema de los tres cuerpos, El bosque oscuro i El fin de la muerte. Estan, sens dubte, entre els millors llibres de ciència-ficció que m'he llegit, tot i que l'extensió, més de 700 pàgines cadascun, fa que de vegades siga un poc irregular, el segon es va fer una mica pesat, però el tercer recupera l'agilitat del primer i el conjunt paga la pena.
Altres lectures de ciència-ficció o terror han sigut: Picknic en Hanguing Rock, de Joan Lidsey, Carmilla, de Josef Sheridan Le Fanu, No em deixis mai de Kazuo Ishiguro i The Haunting of Hill House, de Shirley Jackson. Els quatre m'han agradat, però l'últim el vaig llegir després de veure la sèrie de Netflix, i preferisc la sèrie. Una adaptació molt bona que en alguns aspectes supera al llibre, massa lent i amb poca acció; també és molt bona l'adaptació de No em deixis mai. Per altra banda Tres enanos i pico d'Ángel Sanchidrian combina fantasia amb humor, la típica lectura per passar l'estona a l'estiu.
Altres lectures d'estiu foren La semilla de la bruja de Margaret Atwood i Patria de Fernando Aramburu. La primera forma part d'un projecte encarregat a diversos autors per fer reinterpretacions i revisions d'obres de Shakespeare i tinc intenció de llegir la resta; pel que respecta a Patria, em resistia un poc a llegir-lo, però finalment em confirma la meua teoria: val més una bona novel·la que 100 assajos.
I enguany parlar d'assajos és parlar de Bitch, she's Madonna: la reina del pop en la cultura contemporanea de l'editorial Dos Bigotes, on diversos autors reflexionen sobre la importància de Madonna en la història de la Música, la publicitat, els vídeo-clips,... i en resum en la cultura audiovisual de l'últim quart del segle XX.
De Carme Riera he llegit Les darreres paraules, unes falses memòries de l'Arxiduc LLuís Salvador d'Àustria-Toscana, qui també era protagonista de la novel·la El tatuatge dels apàtrides de Josep Palomero a la qual ja li vaig dedicar un post en aquest bloc. Vaig gaudir tant de la novel·la com de l'adaptació teatral que vaig veure al Teatre Principal de València.
De poesia (assignatura sempre pendent) només he llegit tres llibres, el Poemes inèdits de Joan Fuster, que ja he esmentat, The Hollow of the Hand, amb poemes de la cantant PJ Harvey i fotografies de Seamus Murphy i Amors sense casa: poesia LGBTQ catalana a cura de Sebastià Portell. No pense dir que el meu propòsit per a 2019 és llegir més poesia, perque així segur que no el compliré.
Altres llibres de temàtica LGBTQ han sigut The Prince and the Dressmaker, una novel·la gràfica de Jen Wang de la que no vull fer cap spoiler, molt típica pel que respecta a la forma, però totalment innovadora en el fons i que també va sens dubte al Top 5. I George, d'Alex Gino, la història d'una xiqueta transgènere que hauria de ser lectura obligatòria en tots els instituts.
I, com no, la temàtica suecana; siga pel contingut o pels autors: Les filles de l'anarquista, d'Anna Boluda, sobre les filles de Camilo Albert, afusellat en la Guerra Civil, Virtudes Cuevas: Una superviviente del campo de concentración alemán de Ravensbrück d'Amalia Rosado i Camins dubtosos, una novel·la negra del suecà Joan Carles Ventura protagonitzada per tres amics riberencs, de Sueca, Sollana i Riola amb corrupció, assassinats i persecucions amb el rerefons de la visita del Papa a València. Aquesta última ha sigut altre dels descobriments d'enguany, ja que aconsegueix unir elements de novel·la negra amb tocs d'humor i en llocs propers, però resultant creïble.
He acabat l'any amb dues bones novel·les, perquè abans d'aquesta havia llegit Los lugares pequeños de Paco Tomás, on Fidel, un personatge inadaptat, ens conta la seua vida mentre va completant un collage que li ocupa tota la paret del menjador; com en aquest collage tant els fragments de la seua vida, plens de referències culturals a les últimes dècades del segle XX, com els seus secrets, van mostrant-se i sorprenent el lector en cada capítol.
En resum, un bon any de lectures i ací va el Top 5, sense cap ordre:
- La trilogia de los tres cuerpos (tot i ser una trilogia la lectura no és independent, els tres formen una única novel·la)
- Matèria de Bretanya
- Camins dubtosos
- The prince and the Dressmaker
- Los lugares pequeños
