Per a la majoria de lectors Mary Shelley (1797-1851) és coneguda bàsicament per la novel·la Frankenstein, o per ser la dona del poeta Percy Bysshe Shelley, però en realitat va ser una escriptora molt prolífica i reconeguda al seu temps.
The Last Man (El último hombre en castellà, no he localitzat cap traducció al català) és una novel·la de ciència ficció post-apocalíptica escrita en 1826. Encara que per a un lector del segle XXI possiblement no funcione massa com a novel·la de ciència ficció perquè tota la novel·la és en realitat una excusa per exposar els ideals socials i polítics del moviment romàntic format, entre d'altres, pel propi matrimoni Shelley, Lord Byron o John Keats.Els esdeveniments transcorren, més o menys, entre els anys 2073 i 2100 i encara que la novel·la està dividida en tres volums hi han dos grans blocs temàtics que hi predominen; un seria la presentació dels personatges i el sistema sociopolític en el que viuen. Anglaterra ha passat de ser una monarquia a una república i molts dels personatges mostren les idees que defensaven els romàntics i fins i tot coincideixen en alguns trets biogràfics, per exemple el personatge de Lord Raymon, com Byron, mor lluïtant per la independència de Grècia. Posteriorment la novel·la canvia de tema i mostra l'enfonsament d'aquesta societat quasi utòpica per culpa d'una epidèmia de nivell mundial.
Com he dit abans la novel·la no funciona per a un lector del segle XXI perquè encara que els esdeveniments transcorren a finals del nostre segle la societat que descriu és, en tots els aspectes, la del segle XIX. La vestimenta, el transport, les relacions entre hòmens i dones, etc. són les que la pròpia Shelley coneix de primera mà, l'única concessió mínima que trobem a un avanç tecnològic és quan en un parell d'ocasions els personatges utilitzen globus quan han de fer viatges molt llargs.
Es evident que a l'autora no l'interessa fer ciència ficció en el sentit que l'entenem en l'actualitat, sino més bé política ficció, vol explicar els seus ideals socials i polítics, per a la qual cosa pense que haguera estat millor no intentar situar-la cronològicament. Qüestions com aquesta, a més del seu llenguatge, són les que han fet que The Last Man haja envellit pitjor que Frankenstein i no resulte tan atractiva al lector actual, tot i això, la novel·la resulta interessant com a compendi del pensament polític romàntic, però per al lector que busque ciència ficció post-apolcalíptica li resultarà massa densa i amb poca acció, tot i tindre algun que altre encert en aquest gènere, com quan descriu el fanatisme religiós que sorgeix entre un dels grups de supervivents de la plaga. Això sí, no deixa de ser un llibre que malauradament ha envellit prou mal i sens dubte Frankenstein continua sent un dels meus llibres preferits i el que, a diferència d'aquest, sí que recomanaria a qualsevol lector.
