Sempre s’ha dit que “una imatge val més que mil paraules”. Però en realitat poc importa què val més, si la imatge o les mil paraules, el que reflexa aquesta dita és la McLuhaniana lluita entre la cultura impresa i la visual, que irònicament semblen estar diluint-se en un cibertext.
L’article de Raine Koskimaa “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”. Intenta resoldre alguns dels problemes als que ens hem d’enfrontar davant la fusió entre literatura i noves tecnologies.
Una de les primeres qüestions que hem de tindre clares, i que al meu parer és bàsica, és que el “codi” no és el “text”, és a dir, a l’hora d’enfrontar-nos a una peça de literatura digital, ja siga un poema o una novel·la, el que veritablement importa és el seu contingut com a obra literària, més que el seu “envoltori” digital.
A l’article hi trobem l’exemple d’una novel·la escrita mitjançant correus electrònics, hereva del gènere epistolar més clàssic.
El fet de que hui en dia qualsevol persona sàpiga escriure correus electrònics no implica que l’agrupació d’aquestos correus s’haja de considerar una novel·la, una novel·la és una cosa molt més complexa de crear i d’interpretar, que necessita de reflexió i comprensió.
I és precissament en aquest punt on radica gran part del problema, com podem vore a l’article de EL PAÍS 16/10/2007 “Escolarizar la informática”.
En l’actualitat molts joves dominen el “codi”, és a dir, les noves tecnologies, però no el “text”, els continguts d’eixe codi.
I per altra banda els professors dominen el “text”, però no el “codi” i els resulta difícil apropar-se als alumnes mitjançant les noves tecnologies.
Precissament aquesta setmana s’han fet publics els resultats de l’Informe PISA 2006 sobre els sistemes educatius al món (elaborat per l’OCDE) i que torna a deixar Espanya en un mal lloc pel que respecta a comprensió lectora.
O siga, que en el fons molts dels problemes de la literatura digital són problemes que ja venen arrossegant-se d’altres camps del coneixement i que ara han entrat també en el de les noves tecnologies.
Per acabar m’agradaria remarcar com d’irònic resulta que Koskimaa es faça ressò de la preocupació dels professors finlandesos perquè cada cop hi han més alumnes amb problemes de lectura quan les dades de l’Informe PISA sobre Finlàndia el situen com el segon país del món en comprensió lectora.
