Sota aquest nom s’agrupen “El clan de la lloba”, “El desert de gel” i “La maledicció d’Odi”, els tres llibres que conformen la trilogia de Maite Carranza.
L'autora fa una gran feina mesclant elements d’història, de la cultura popular mediterrània, de les fàbules nòrdiques i de l’imaginari col·lectiu amb els de la seua pròpia imaginació, creant així un món en el que realitat i fantasia es barregen. Però crec que el perill de tota trilogia és que alguna de les seues parts no n’estiga al nivell de la resta i per desgràcia “La maledicció d’Odi” no ho està.
Si als dos primers llibres hi havia un equilibri entre l’acció i els moments d’introspecció i de relació entre els personatges, el començament de l’últim llibre, que ens ha creat grans expectatives per tot el que portem llegit, és d’una lentitud exasperant, i l’autora vol remarcar tant els problemes i dubtes que té la protagonista adolescent per acceptar el seu destí com a reina de les bruixes que, amb totes les decisions errònies que aquest pren, acaba per convertir-la, de vegades, en un personatge odiós.
Així i tot l’últim llibre té grans moments, com el capítol del viatge en el temps, i la trilogia en conjunt és força recomanable.
L'autora fa una gran feina mesclant elements d’història, de la cultura popular mediterrània, de les fàbules nòrdiques i de l’imaginari col·lectiu amb els de la seua pròpia imaginació, creant així un món en el que realitat i fantasia es barregen. Però crec que el perill de tota trilogia és que alguna de les seues parts no n’estiga al nivell de la resta i per desgràcia “La maledicció d’Odi” no ho està.
Així i tot l’últim llibre té grans moments, com el capítol del viatge en el temps, i la trilogia en conjunt és força recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada