Algunes idees al voltant de la ponència de Laura Borràs

Crec que la ponència de Laura Borràs va ser molt enriquidora per als qui assistirem, ja que tots els comentaris posteriors que vaig escoltar foren molt elogiosos.

És per això que en lloc d’intentar fer un resum o una crítica general a la ponència preferiria agafar un parell d’idees de la Laura i fer-hi una reflexió al voltant.

Primer que res m’agradà moltíssim la distinció que va fer entre “immigrants digitals” i “nadius digitals”.

Pràcticament tots aquells que hui en dia fem servir les noves tecnologies vam nàixer en un temps on aquestes tecnologies no existien, o estaven encara en bolquers, i per molt que ens formem, practiquem, fem més i més cursos,... en el fons pense que sempre tenim una poca de la por dels immigrants a allò que ens és deconegut, i de vegades ens manca la llibertat i la total deshinibició amb que els xiquets que ja han nascut en l’era digital, utilitzen la tecnologia. I l’oposició nadiu/immigrant digital expressa molt bé aquesta dualitat.

I és precissament per açò que pense que moltes de les discussions i les pors que hi han hui en dia al voltant d’Internet, dels llibres electrònics,… desapereixeran en uns pocs anys, quan els nadius digitals superen els immigrants com a usuaris de noves tecnologies.

En realitat, com deia la Laura, estem en una època de canvis i incertesses amb moltíssimes similituds amb altres moments històrics, com el de l’aparició de la impremta.

Mentre escoltava la ponència vaig recordar una cosa que vaig llegir fa temps, que una de les ciutats europees on la impremta tingué un major nombre de detractors va ser París, que curiosament era una de les ciutats més avançades de l’època, i tot va ser pel fet que el gremi de copistes, molt nombrós i poderós, veia en el nou invent una font de maldat semblant a la que molts intel·lectuals veuen hui en dia a Internet.

Per acabar m’agradaria intentar respondre a una pregunta que va fer Laura Borràs durant la conferència, i que té relació amb l’article de Raine Koskimaa «¿Què és la literatura digital?. Una panoràmica general de la literatura digital: de los archivos de texto al e-book».

Laura es preguntava què haguera sigut capaç de fer Apollinaire amb les noves tecnologies a l’hora de crear caligrames.

Per altra banda Koskimaa recull al seu article diversos intents d’unió de literatura, sobretot poesia, i noves tecnologies. Que si bé poden resultar més o menys interessants és indiscutible que no han arribat a quallar i ésser reconeguts de forma generalitzada.

En la meua opinió fan falta dos factors per a que la literatura digital obtinga una major difusió entre el públic: que algun autor molt conegut es decidisca a crear alguna obra exclusivament en format digital i que es comercialitzen suports que faciliten aquesta lectura.

Com per exemple el "Sony Portable Reader" que ja es comercialitza amb èxit als Estats Units i Canadà però que encara no està disponible a Europa.

A principis dels noranta, per exemple, quan Internet encara era una eina molt minoritària Laura Esquivel va publicar un llibre de ciència ficció “La ley del amor” que intercalava el text amb imatges i música (es venia amb un CD i duia unes xicotetes instruccions per a llegir alguns dels capítols, que semblaven un còmic, al mateix temps que s’escoltava el CD). Actualment, amb les noves tecnologies aquesta fusió haguera estat molt més fàcil, però segur que encara que en aquell moment cap crític va posar en dubte que això fora un llibre, hui en dia s’haguera trobat amb més d’un detractor.

(Fotos de Josep Lluís Ruiz i Kevin Kelly)