En el 2019 han sigut 43 llibres, 27 en català, 11 en castellà i 5 en anglés, que he agrupat pels següents blocs temàtics:
Pel que respecta als còmics estan: El violeta de Juan Sepúlveda i Antonio Santos amb il·lustracions de Marina Cohet. El legado de Catherine Elliot de Gemma Camblor i Esther Gili. The Umbrella Academy de Gerard Way i Gabriel Bá. Lluís Vives: un humanista valencià de Carmen Pardo amb il·lustracions de David Belmonte. The Resurrectionist d’E.B.Hudspeth i American Jesus de Mark Millar i Peter Gross.
Llibres de Joan Fuster he llegit: Figures de temps, Combustible per a Falles i Sagitari. Sobre l’autor: Per què Fuster tenia raó de Pau Viciano, Joan Fuster: la paraula assaig d’Antoni Martí Monterde i Un bri d'esperança d’Agustí Colomer.
Novel·la negra o policíaca: El cas dels homes tatuats, d’Elvira Andrés i Manel Joan Arinyó. La mirada del cocodril de Juli Alandes. Reina roja de Juan Gómez-Jurado i Em diuen Fletxa de Joan Carles Ventura.
Novel·la històrica: El metge del rei de Joan Olivares i Savage coast de Muriel Rukeyser.
LGTBI: The Art of Being Normal de Lisa Williamson. Boy erased de Garrard Conley. Un hombre soltero de Christopher Isherwood. Crida'm pel teu nom d’André Aciman. Señoras que se empotraron hace mucho de Cristina Domenech i Permagel d’Eva Baltasar.
Literatura oriental: La mort del comanador. Llibres 1 i 2 de Haruki Murakami. La vegetariana de Hang Kang i El cel és blau la terra blanca d’Hiromi Kawakami.
Literatura catalana: Jo pos per testimoni les gavines de Carme Riera. Ribera i jo d’Artur Heras. La mirada de vidre d’Anna Moner. Vestals de Roma d’Encarna Sant-Celoni. Gegants de gel de Joan Benesiu. L'esperit del temps de Martí Domínguez i Fungus: el rei dels Pirineus d’Albert Sànchez-Piñol.
Literatura espanyola o sudamericana: Aranmanoth d’Ana María Matute. Salón de belleza de Mario Bellatin. Hija de la fortuna i Retrato en sepia, ambdues d’Isabel Allende i Lago negro de tus ojos de Guillem López.
I altres tres llibres que no entren en cap de les categories anteriors: El año del pensamiento mágico de Joan Didion. Un monstre em ve a veure de Patrick Ness i El rellotge mecànic de Philip Pullman.
Com no tinc ganes de comentar-los tots (ho hauria d’haver fet al llarg de l’any, però....) ací va el meu top 5 de l’any:
5.- Em diuen Fletxa de Joan Carles Ventura
Una novel·la policíaca ambientada en la mítica Ruta del Bakalao, molt divertida i amb alguns personatges secundaris inoblidables que et deixen amb ganes de més novel·les protagonitzades per ells.
4.- Savage coast de Muriel Rukeyser
Encara que és novel·la narra els primers dies de l’inici de la Guerra Civil espanyola en juliol de 1936 des del punt de vista de Helen, alter ego de Rukeyser, que estava en Barcelona com a corresponsal de l’Olimpíada Popular que anava a celebrar-se a la ciutat comtal en resposta als Jocs Olímpics organitzats a Berlín en ple nazisme. Dóna una visió diferent de la que hem vist en altres llibres i pel·lícules.
3.- La vegetariana de Hang Kang
Conta la història d’una dona coreana que decideix deixar de menjar carn, la protagonista no explica els motius que l’han portat a fer-ho, de fet el llibre està narrat des del punt de vista d’altres personatges. Aquesta decisió provoca el desconcert i la incomprensió entre els qui l’envolten provocant, fins i tot, un augment de la violència.
2.- Salón de belleza de Mario Bellatin
Una epidèmia fa que un saló de bellesa acabe convertint-se en un moridor, on aquells a qui ja no volen ni als hospitals poden anar a morir. Tot i que no es diu ni a quina ciutat passa, ni en quina època o la malaltia que pateixen; el llibre, molt breu, et fa reflexionar molt sobre la mort, l’empatia, la religió,... curiosament he llegit altres crítiques a aquest llibre i tots coincidim en el mateix, mentre estàs llegint-lo no penses que és un gran llibre, o que és dels millors que has llegit últimament, però quan l’acabes no et deixa en molt de temps i et sorprens reflexionant sobre ell més que quan estaves llegint-lo.
1.- L'esperit del temps de Martí Domínguez
Un professor universitari vienés explica, acabada la Segona Guerra Mundial, perquè va col·laborar amb el nazisme. Perquè ell, i altres col·legues, justificaren i validaren, mitjançant els seus estudis i investigacions, el nazisme. A més d’explicar com varen apropiar-se de les càtedres, biblioteques i habitatges dels companys jueus expulsats o assassinats. Un llibre imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada