Martes con mi viejo profesor / Mitch Albom

Martes con mi viejo profesor és un llibre que vaig tindre en la llista de pendents molt de temps als anys 90 quan es va publicar i es va estrenar la pel·lícula basada en ell, però finalment altres lectures anaren desplaçant-lo, fins que fa unes setmanes en un programa de televisió el tornaren a comentar i finalment em vaig decidir a llegir-lo. 

Narra els fets reals del reencontre entre l'autor, Mitch Albom, i un antic professor seu de la universitat, Morrie Schwartz. A morrie li han diagnosticat una malaltia incurable i professor i ex-alumne es reuneixen tots els dimarts per parlar de temes com la vida, l'amor, la família,... sabent que el temps que li queda a Morrie és molt breu.

L'actitud de Morrie davant la vida i la mort em sembla valenta i admirable, però trobe que Albom és un narrador excessivament sensibler, alguns dels fragments del llibre semblen el guió d'un telefilm de sobretaula. Abans de la publicació del llibre Morrie Schwartz ja va apareixer al programa de televisió Nightline, on va parlar sense embuts amb el periodista Ted Koppel sobre la seua malaltia i la seua propera mort (podeu trobar els vídeos a youtube), m'agraden més aquestes entrevistes que la narració d'Albom.

Tot i el que acabe de dir el llibre té alguns moments molt emotius i que salven el conjunt general, però em queda la sensació de que narrat per altre autor podria haver estat molt millor.

A Slight Trick of the Mind (Mr Holmes) / Mitch Cullin

A Slight Trick of the Mind és el títol amb el que originàriament es va publicar aquesta novel·la de Mitch Cullin en 2005, però que en moltes edicions posteriors, tant en anglès com en altres llengües, s’ha publicat simplement com Mr Holmes, que és el títol amb que es va estrenar en 2015 l’adaptació cinematogràfica.

La novel·la transcorre en 1947 i ens mostra un Sherlock Holmes de 93 anys retirat a una granja de Sussex. Tot i que és una novel·la curta, unes 250 pàgines, l’autor manté tres fils argumentals que van entrellaçant-se.

En el primer s’endinsa en la vida del nonagenari Holmes a la granja de Sussex, on es dedica a cuidar de les seus abelles en companyia d’una governanta, Mrs Munro, viuda d’un soldat de la Segona Guerra Mundial i del petit fill d’aquesta, Roger. Al segon se’ns conta el viatge que Holmes acaba de fer al Japó de postguerra on ha conegut el misteriós Umezaki, qui li ha demanat ajuda sobre una qüestió del passat que els afecta a tots dos. I el tercer argument té a veure amb l’últim cas del que Holmes es va ocupar abans de retirar-se i que ara intenta recordar i reescriure, ja que no està d’acord amb la versió que d’aquest cas va contar el doctor Watson. Aquesta tercera història es presenta de manera totalment independent, fins i tot a l’edició que jo he llegit, té una tipografia diferent a la de les altres històries i anem descobrint-la conforme l’escriu Holmes o quan el xicotet Roger la llig d’amagat a l’estudi.

Si algú s’apropa a aquest llibre amb la intenció de gaudir d’una bona història policíaca, de retrobar-se amb una revisitació de les històries d'Arthur Conan Doyle possiblement es decebrà. Aquest Sherlock Holmes de 93 anys, amb algunes pèrdues de memòria, ja no té les forces ni l’agilitat mental per fer-se càrrec de cap investigació, és el moment de fer balanç vital, de recordar, de plantejar-se si los coses no podrien, si no haurien, d’haver sigut d’altra manera. La nostàlgia, el pas del temps, les oportunitats perdudes,... són els temes que predominen sobre la vesant policíaca.

A mi, tot i que en principi pensava que anava a llegir una novel·la policíaca, m'ha agradat i m'ha sorprès prou, la meua recomanació és deixar-se dur per la lectura sense prejudicis ni idees preconcebudes. Per cert, la versió cinematogràfica em va semblar molt bona, tot i tindre algun que altre canvi molt substancial respecte al llibre.