Quan entre en una llibreria hi han determinats llibres que per molt que siguen la sensació del moment i ocupen llocs privilegiats als expositors sempre pense: aquest, definitivament, no és per a mi. Això és el que em va passar amb el llibre La magia del orden de la japonesa Marie Kondo. On explica el seu mètode Konmari que descriu els passos i tècniques que has de seguir per ordenar ta casa de manera que aquest nou ordre et porte la felicitat. És a dir, ordenant ta casa ordenes el que no funciona a la teua vida.
Què és el que em va despertar la curiositat i va fer que superara els meus prejudicis contra aquest llibre que barreja ordre i autoajuda?
Concretament va ser al post Archivística y felicidad del blog de l'ESAGED, l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona, on l'autor estableix una relació entre els punts clau del mètode Konmari i els principis de l'arxivística.
Com a arxiver que sóc, llegir un llibre que mescla l'organització de la llar i l'autoajuda amb criteris arxivístics m'ha resultat fascinant.
Bàsicament el mètode consisteix en ordenar per categories (com si foren tipologies documentals): roba, llibres, fotografies, etc. independentment del lloc on estiguen guardats i no ordenar per habitacions, com habitualment es fa.
Recomana començar amb la roba, després els llibres, els papers, els objectes diversos i per acabar tot allò que té valor sentimental i és per tant més difícil de decidir si tirar o no.
Per exemple, quan comences amb la roba primer s'ha de tirar tota la que no vullgues abans de posar-te a guardar i organitzar la que realment t'agrada i has decidit conservar. O siga, s'expurga amb la finalitat de conservar i no de tirar (un dels principis bàsics de l'arxivística).
Curiosament tot i que el seu mètode té tant en comú amb els principis arxivístics és a la categoria "papers" a la que Marie Kondo li dóna menys importància dins la seua classificació. Literalment diu: "Mi principio básico para archivar papeles es tirarlos todos". Tots els que no entren en una d'aquestes tres categories: "en ús", "necessari per un període limitat" o "de conservació permanent" recomana tirar-los. I a més a més, dins d'aquestes tres categories aconsella no fer subdivisions ni organitzar-los de cap manera.
No puc estar menys d'acord amb aquest punt, en el que ella anomena "papers" s'inclouen molts tipus de documents que la societat actual ens demanda per a la nostra vida diaria, títols, rebuts, escriptures,... molts d'ells de conservació permanent o que anem a necessitar llargs períodes de temps i per tant hauríem de tindre classificats i organitzats.
A pesar de no estar d'acord amb alguns dels consell que dóna, com l'anterior sobre els "papers", trobe que molts altres són bastant útils i m'agrada la manera tan zen que té a l'hora d'escriure, parlant de la roba i els objectes de la llar com si foren essers vius.
En resum, després de deixar de banda els meus prejudicis m'he trobat amb un llibre curiós i alguns consells per ordenar la llar pense dur-los a la pràctica.
