L'única passió noble: converses amb Madame Mähler-Besse sobre els valencians i el seu país / Joan Garí

L'única passió noble va ser el I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló i és un dels millors assajos que he llegit en molt de temps sobre Joan Fuster i la situació social i política del País Valencià.

Joan Garí parteix d'un viatge real que va fer al Perigord, a la torre on Michel de Montaigne va escriure els seus cèlebres Assajos. Allí coneix la quasi centenària madame Mähler-Besse, aleshores propietària de la torre. Tot el llibre esdeve una excusa per explicar-li a aquesta culta francesa qui són els valencians i quins problemes tenen amb el seu país i els seus escriptors.

El llibre reflexiona sobre els últims anys de la vida social i política valenciana, la transició, la Batalla de València, la llengua, la cultura,... d'una manera molt amena. El fet que estiga plantejat com una explicació per a una estrangera hi ajuda molt.

Com no podia ser d'altra manera el llibre dedica bona part de les seus pàgines a Joan Fuster, l'assagista per antonomàsia del País Valencià, i s'hi centra tant en aspectes públics com privats, que jo sàpia és el primer assaig rigorós on es parla amb naturalitat i claredat de l'homosexualitat de Fuster. Pel que respecta a la qüestió m'ha fet il·lusió descobrir que l'autor es sorprén i aplega pràcticament a les mateixes conclusions que jo quan reflexiona sobre l'ús de la paraula "pederasta" com a sinònim d'homosexual en Diccionari per a ociosos. 

El llibre, com ja he dit, és un viatge pel País Valencià de l'últim mig segle i, com es diu a la pàgina 60, "Tot viatge que no motiva una reflexió és perfectament inútil." El viatge a través d'aquestes pàgines mereix la pena.

Historia de las abejas / Maja Lunde

Començar l'any amb una bona lectura és sens dubte la millor manera de començar-lo. Vaig trobar per casualitat una ressenya del llibre en una d'eixes revistes que regalen als diaris els caps de setmana i que jo no solc llegir mai, parlava de Historia de las abejas, de la noruega Maja Lunde.

Em va cridar l'atenció per la seua estructura, tres històries completament independents, la de William, a l'Anglaterra de 1852, la de George als Estats Units en 2007 i la de Tao a la Xina de 2098, cadascuna narrada en primera persona pel seu corresponent protagonista i unides per la relació de l'home amb les abelles. La de 1852 al començament de l'apicultura, la de 2007 amb l'inici de la mort en massa de les abelles i en 2098 el possible futur que li espera al món sense aquestos insectes, ja que Tao es dedica a la polinització manual (tranquils no vos he fet cap spoiler, tot açò està a la contraportada del llibre i a la primera pàgina).

Reconec que tinc debilitat per aquest tipus d'històries, ja que m'encanta David Mitchell, qui en llibres com Ghostwritten o l'Atles dels núvols, combina gèneres i trames argumentals situades en diferents èpoques i països per acabar unint-les i dotant l'aparent caos temàtic i argumental d'una gran coherència.

Maja Lunde no arriba a l'extrem de complexitat argumental i de multiplicitat de punts de vista de les obres de Mitchell, però sí que agafa tres històries que es mouen entre la novel·la històrica, William en 1852, la novel·la realista actual, George en 2007 i la ficció científica de com pot ser Xina, i per extensió el món, en 2098 i aconsegueix donar-li al llibre coherència i unitat.

Per a mi el millor del llibre és com des de la senzillesa de les propies històries, i la manera de narrar-les, Lunde tracta temes complexos, com l'ecologia, el medi ambient, l'evolució de la ciència o les relacions familiars (tots tres protagonistes tenen complicades relacions amb els seus fills).

En resum, una lectura molt recomanable i una autora a qui seguir-li la pista, ja que aquest és el primer llibre per a adults d'aquesta guionista i escriptora de literatura infantil.