Lectures de 2019

Torne al bloc d'any en any, ja que no l'actualitze tant com voldria almenys l'utilitze com a recopilatori de les lectures anuals.

En  el 2019 han sigut 43 llibres, 27 en català, 11 en castellà i 5 en anglés, que he agrupat pels següents blocs temàtics:

Pel que respecta als còmics estan: El violeta de Juan Sepúlveda i Antonio Santos amb il·lustracions de Marina Cohet. El legado de Catherine Elliot de Gemma Camblor i Esther Gili. The Umbrella Academy de Gerard Way i Gabriel Bá. Lluís Vives: un humanista valencià de Carmen Pardo amb il·lustracions de David Belmonte. The Resurrectionist d’E.B.Hudspeth i American Jesus de Mark Millar i Peter Gross.

Llibres de Joan Fuster he llegit: Figures de temps, Combustible per a Falles i Sagitari. Sobre l’autor: Per què Fuster tenia raó de Pau Viciano, Joan Fuster: la paraula assaig d’Antoni Martí Monterde i Un bri d'esperança d’Agustí Colomer.

Novel·la negra o policíaca: El cas dels homes tatuats, d’Elvira Andrés i Manel Joan Arinyó. La mirada del cocodril de Juli Alandes. Reina roja de Juan Gómez-Jurado i Em diuen Fletxa de Joan Carles Ventura.

Novel·la històrica: El metge del rei de Joan Olivares i Savage coast de Muriel Rukeyser.

LGTBI: The Art of Being Normal de Lisa Williamson. Boy erased de Garrard Conley. Un hombre soltero de Christopher Isherwood. Crida'm pel teu nom d’André Aciman. Señoras que se empotraron hace mucho de Cristina Domenech i Permagel d’Eva Baltasar.

Literatura oriental: La mort del comanador. Llibres 1 i 2 de Haruki Murakami. La vegetariana de Hang Kang i El cel és blau la terra blanca d’Hiromi Kawakami.

Literatura catalana: Jo pos per testimoni les gavines de Carme Riera. Ribera i jo d’Artur Heras. La mirada de vidre d’Anna Moner. Vestals de Roma d’Encarna Sant-Celoni. Gegants de gel de Joan Benesiu. L'esperit del temps de Martí Domínguez i Fungus: el rei dels Pirineus d’Albert Sànchez-Piñol.

Literatura espanyola o sudamericana: Aranmanoth d’Ana María Matute. Salón de belleza de Mario Bellatin. Hija de la fortuna i Retrato en sepia, ambdues d’Isabel Allende i Lago negro de tus ojos de Guillem López.

I altres tres llibres que no entren en cap de les categories anteriors: El año del pensamiento mágico de Joan Didion. Un monstre em ve a veure de Patrick Ness i El rellotge mecànic de Philip Pullman.

Com no tinc ganes de comentar-los tots (ho hauria d’haver fet al llarg de l’any, però....) ací va el meu top 5 de l’any:

5.- Em diuen Fletxa de Joan Carles Ventura
Una novel·la policíaca ambientada en la mítica Ruta del Bakalao, molt divertida i amb alguns personatges secundaris inoblidables que et deixen amb ganes de més novel·les protagonitzades per ells.

4.- Savage coast de Muriel Rukeyser
Encara que és novel·la narra els primers dies de l’inici de la Guerra Civil espanyola en juliol de 1936 des del punt de vista de Helen, alter ego de Rukeyser, que estava en Barcelona com a corresponsal de l’Olimpíada Popular que anava a celebrar-se a la ciutat comtal en resposta als Jocs Olímpics organitzats a Berlín en ple nazisme. Dóna una visió diferent de la que hem vist en altres llibres i pel·lícules.

3.- La vegetariana de Hang Kang
Conta la història d’una dona coreana que decideix deixar de menjar carn, la protagonista no explica els motius que l’han portat a fer-ho, de fet el llibre està narrat des del punt de vista d’altres personatges. Aquesta decisió provoca el desconcert i la incomprensió entre els qui l’envolten provocant, fins i tot, un augment de la violència.

2.- Salón de belleza de Mario Bellatin
Una epidèmia fa que un saló de bellesa acabe convertint-se en un moridor, on aquells a qui ja no volen ni als hospitals poden anar a morir. Tot i que no es diu ni a quina ciutat passa, ni en quina època o la malaltia que pateixen; el llibre, molt breu, et fa reflexionar molt sobre la mort, l’empatia, la religió,... curiosament he llegit altres crítiques a aquest llibre i tots coincidim en el mateix, mentre estàs llegint-lo no penses que és un gran llibre, o que és dels millors que has llegit últimament, però quan l’acabes no et deixa en molt de temps i et sorprens reflexionant sobre ell més que quan estaves llegint-lo.

1.- L'esperit del temps de Martí Domínguez
Un professor universitari vienés explica, acabada la Segona Guerra Mundial, perquè va col·laborar amb el nazisme. Perquè ell, i altres col·legues, justificaren i validaren, mitjançant els seus estudis i investigacions, el nazisme. A més d’explicar com varen apropiar-se de les càtedres, biblioteques i habitatges dels companys jueus expulsats o assassinats. Un llibre imprescindible.

Un estiu devastador, El pensament viatger, Nosaltres els fusterians i La improbable vida de Joan Fuster.

Quasi quatre mesos sense publicar cap post nou! I això que m'havia compromés amb mi mateix a publicar-ne un al mes, en fi, ací estic i per a compensar comentaré quatre llibres de colp. Aquestos mesos, tot i no comentar-ne cap, han sigut mesos de bones lectures, però l'últim més ha estat molt especial, ja que al muntonet de "tsundoku" que tinc al costat del sofà han coincidit diversos llibres dedicats per autors que conec i en tres d'ells he anat a la presentació.

El primer és Un estiu devastador de Guillem Cortés, que narra diversos esdeveniments de la Guerra Civil a Sueca des del punt de vista de Romaldo, un dels xics que hagué d'anar a lluitar en la quinta del biberó. Tot i que el llibre té especial interés per als qui som de Sueca, a molts pobles es visqueren històries semblants que atrapen a lectors de qualsevol procedència. A més d'això, l'estil que empra Guillem, documentar-se com si anara a escriure un assaig, però redactant tota aquesta informació utilitzant recursos més propis de la narrativa fan que la lectura siga àgil i entretinguda.

A principis de novembre es va celebrar a València "La plaça del llibre", una xicoteta fira del llibre en valencià, i allí per casualitat vaig coincidir amb Carles Penya-roja, autor de El Pensament viatger, amb el que va guanyar el 18é Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. Quan et retrobes amb algú que fa anys que no veus, li compres el llibre que ha escrit i et demana una crítica sincera el primer que penses és espere que m'agrade o almenys poder trobar alguna cosa bona a dir-li. Afortunadament el llibre de Carles em va encantar, un recull d'històries actuals ambientades en plena crisi econòmica amb multitud de personatges que es creuen i amb l'ús del monòleg interior com a principal recurs per presentar-mos tots els personatges i les seues històries.

Després de la presentació del llibre de Guillem i la trobada fortuïta amb Carles a la Fira, totes dues en novembre, desembre ha sigut un mes molt fusterià amb les presentacions, entre d'altres, de Nosaltres els fusterians i La improbable vida de Joan Fuster.

Nosaltres, els fusterians és un llibre on més de 80 escriptors conten algun moment que varen viure amb Fuster, com els ha influït en la seua vida o obra, etc. És un llibre amé i de ràpida lectura, però el problema amb aquest tipus d'antologies és que si bé n'hi ha que aporten alguna visió personal de l'obra de Fuster, altres són simples anècdotes, per tant el conjunt és una mica massa irregular.

Només una setmana després es varen presentar a Sueca dos llibres més, Nosaltres, les fusterianes on més de 100 dones escriuen sobre Fuster (d'aquest llibre no puc parlar perquè continua entre els pendents) i La improbable vida de Joan Fuster, llibre de ficció en el que 10 escriptores inventen diverses situacions amb Fuster com a protagonista. Reconec que la premissa d'aquest llibre no m'atreia gens i probablement no me l'haguera llegit si no és perquè una de les autores és Carme Manuel, que va ser professora meua de literatura nord-americana a la Universitat de València i de qui m'agrada molt la seua primera novel·la Llanceu la creu, així que vaig decidir donar-li una oportunitat i no em penedesc, perquè m'ha recordat una novel·la que vaig llegir fa uns anys i em marcà moltíssim, Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie que narra la passió per Balzac de dos intel·lectuals xinesos empresonats per a la seua reeducació en plena Revolució Cultural i com la lectura dels llibres prohibits de Balzac canvien la seua vida i la d'una petita modista. I aquest és per a mi el tema central de moltes de les històries, no la simple anècdota d'inventar  un fragment de vida per a Fuster, sino mostrar, a través del Fuster inventat i la resta de personatges amb qui es relaciona, com la seua vida i obra han influït i canviat la de tot un país.

El tiempo entre costuras / María Dueñas

Reconec que quan va començar a posar-se de moda tenia prejudicis contra aquesta novel·la, pensava que seria el típic fulletí amb personatges arquetípics i història trillada, però després de que me la recomanaren diverses persones amb qui solc compartir gustos lectors, i aprofitant que havia de fer un llarg viatge en tren amb moltes hores per davant per a llegir, em vaig decidir a començar-la i m'ha encantat.

                                                   

És una novel·la d'espionatge amb una trama adictiva i prou ben desenvolupada, tot i que l'acció que transcorre a Portugal és la que de vegades costa més de creure, però tot i això l'autora la resol prou bé i evita caure en excesos.

El que més m'ha agradat és que gran part de la trama es desenvolupe al protectorat espanyol de Marroc, una part prou d'esconeguda de la història d'Espanya, fins i tot per a molts espanyols, un lloc que el lector va descobrint al mateix temps que la protagonista principal Sira, nascuda a Madrid, però que al començar la Guerra Civil espanyola queda atrapada al protectorat i es veu envoltada per les intrigues entre espanyols, anglesos i alemanys al llarg de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

La novel·la també mescla molt bé els personatges històrics reals amb els ficticis i els escenaris en els que transcorre, diferents ciutats de Marroc, Madrid i Portugal li donen un encant visual que, com no podia ser d'altra manera, va acabar amb adaptació televisiva que ara estic desitjant veure.